FAUNA I FLORA

El pi roig (Pinus sylvestris) es diferencia dels altres pins pel color taronjós de les seves branques joves. Floreix al maig i al juny amb una flor inconfusible: la pinya. Comparada amb altres pins, és una pinya petita, igual que les seves fulles, que són les més petites d’entre tots els pins. Trobem els pins silvestres o pi roig en zones muntanyoses, per sobre dels 1000 metres, i els podem detectar de seguida fixant-nos en la seva copa, de forma cònica. Les pinedes de pi roig són poc resistents a grans incendis per la seva baixa capacitat de regeneració i també molt sensible a la sequera. La seva fusta és molt preciada, la podem veure, per exemple, com a bigues de les construccions del segle XX.

Prop del riu trobem també prats e sòl calcari, on hi creixen plantes herbàcies com el peu de lleó (Alchemilla flabellata), plantatge mitjà (Plantago media), espunyidella groga (Galium verum) o calcida de prat (Cirsium acaule). En aquests prats hi pasturen vaques, ovelles i cavalls. Les últimes dècades ha disminuït la càrrega ramadera i això afavoreix que poc a poc els prats vagin enriquint la flora que hi creix. Els prats de pastura, però, formen part del paisatge del Ripollès i com a visitants és important respectar els espais agraris i ramaders.

El roure martinenc és el segon arbre més present al municipi de Campdevànol, seguint el Pi roig. És un arbre de copa oberta i desordenada, que pot arribar a fer uns 20 metres. Sovint tenen un tronc torçat, i de color gris. Les fulles del roure tenen el marge ondulat, i els fruits són els característics aglans, que serveixen d’aliment a ratolins i porcs senglars.