HISTÒRIA I CULTURA

El Santuari de Sant Marc, situat a 1387 m, corona la serra de Sant Marc, al fons de la vall d’Estiula. Separa les valls del Gombrèn i d’Estiula, i es troba dins l’antic terme de Viladonja, al municipi de les Lloses.

Es tracta d'un edifici rectangular petit, documentat dels 1672, dels que avui en dia se n'aguanten dues parets. Antigament, formava part de la parròquia de Sant Feliu d’Estiula.

L’ermita romànica de Sant Pere d’Aüira es situa en un cim de 1200m d’alçada. Des de l’ermita tenim una vista excepcional de la comarca del Ripollès i, en dies clars, podem arribar a albirar el Pedraforca.

S’estima que fou construïda el segle XIII i ampliada el XVII amb dues capelles de planta rectangular, a costat i costat de la nau.

Actualment es celebra un aplec el diumenge després del dia de Sant Pere organitzat pels Amics de Sant Pere d'Aüira, que tenen cura de la seva restauració i conservació.

Al marge esquerre de la riera de Puigbò, al municipi de Gombrèn, hi trobem les restes d’una fortificació, el castell de Sant Martí de Puigbò. Hi trobem restes dels murs, d’una torre, d’una antiga parròquia romànica i d’una església, del segles X o XI, i una església del segle XVIII. 

L’antiga església romànica degué donar origen al veïnat de Puigbò, però al segle XVIII, degut a l'abandó en què es deuria trobar la fortalesa i l’estructura de l'església, es decidí de construir-ne una de nova a prop, coincidint amb el desenvolupament agrícola de la zona. Això degué portar l'abandó total de la primitiva església fins a la seva ruïna total. Prop de les ruïnes del Castell també trobem el Mas de Puigbò, que encara es conserva en bon estat. L'edificació s’ha anat alçant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats del moment. El mas degué néixer a l'edat mitjana, i deuria ésser el mas més important de la contrada, pel fet de portar el topònim del veïnat.

Al llarg de la història, l’aigua sempre ha estat molt rellevant pels humans a l’hora de decidir on s’emplaçaven un comunitat. Al segle XIX, durant la industrialització de Catalunya, els rius van esdevenir protagonistes en tant que la força de l’aigua feia possible el funcionament de les fàbriques. A Campdevànol, la Colònia de l’Herand es va instal·lar a les ribes del riu Freser, prop del nucli de Sant Martí d’Armàncies.

En el seu inici, el 1885, Eugeni Herand (veí de Ripoll), va demanar permís per utilitzar la força de l'aigua per a una fàbrica de ciment. Finalment, però, la fàbrica va esdevenir una colònia tèxtil, de filats de cotó. Ben aviat, el 1925, la fàbrica i habitatges foren traspassats a la raó social "Trias, Barrer i Vila", que es va mantenir activa fins el 1925. Més tard, la colònia Herand es va convertir a la indústria paperera.